Reúne esta antología tres de los cuentos más destacados y conocidos de Oscar Wilde: El Príncipe Feliz, El ruiseñor y la rosa y El gigante egoísta.
En estos cuentos se pueden hallar algunos de los temas que más preocupaban al autor: el egoísmo, la desigualdad y el sufrimiento, y cómo corregirlos con el amor, la compasión y la generosidad.
Tres conmovedores relatos, bellamente ilustrados por Albert Asensio, tal vez tristes e inquietantes pero llenos de magia y poesía. Aunque algunas de las obras de Wilde puedan parecer en la actualidad poco acertadas, situadas en el contexto donde vivió eran pruebas de la genialidad de un autor que, pese ser muy admirado y conocido en algunos sectores, no acababa de encajar en el seno de la sociedad. Muchos de sus cuentos, con tinte moralista, son la respuesta ante los parámetros prestablecidos de una sociedad todavía muy conservadora.

Recull aquesta antologiatres dels contes més destacats i coneguts d'Oscar Wilde: El Príncep Feliç, El rossinyol i la rosa i El gegant egoista.
En aquests contes es poden trobar alguns dels temes que més preocupaven l'autor: l'egoisme, la desigualtat i el sofriment, i com corregir-los amb l'amor, la compassió i la generositat. Tres commovedors relats, bellament il·lustrats per l'Albert Asensio, tal vegada tristos i inquietants però plens de màgia i poesia. Encara que algunes de les obres de Wilde puguin semblar en l'actualitat poc encertades; situades en el context on va viure, eren proves de la genialitat d'un autor que, tot i ser molt admirat i conegut en alguns sectors, no acabava d'encaixar en la seva societat. Molts dels seus contes, amb caire moralista, són la resposta enfront dels paràmetres preestablerts d'una societat encara molt conservadora.

A principis dels anys 90 del s. XIX, Oscar Wilde es va dedicar a construir el seu pensament estètic en una sèrie de textos publicats en diverses revistes de l?època. D?entre aquests assaigs, destaca El crític com a artista (1891), escrit en forma de diàleg, que reuneix tant un innegable valor literari com rigor i profunditat filosòfics. Partint de la Poètica d?Aristòtil però alhora en consonància amb la intel·ligent ironia de les seves obres més conegudes, Wilde recrea una conversa extraordinària entre dos personatges, Gilbert i Ernest, que despleguen alguns dels temes centrals de l?ideari estètic de Wilde, com ara el debat sobre els límits entre l?art i la crítica o l?ociositat i la contemplació com a requisits previs al cultiu artístic. Tal com faria en altres textos contemporanis, com ara La decadència de la mentida a l?hora de tractar la relació entre vida i art, a El crític com a artista Wilde inverteix l?enfocament tradicional sobre la relació entre art i crítica i defensa que la crítica és requisit previ (i no pas posterior) per desencadenar qualsevol procés artístic. Així, Wilde acaba establint una relació directa entre el progrés d?una societat i el grau de desenvolupament crític del seu art i erigeix en valor suprem l?ideal de l?esperit crític, com un factor indispensable per preservar la convivència entre les nacions d?Europa.

En "El Gigante egoísta", "El príncipe feliz" y "El ruiseñor y la rosa", Oscar Wilde se sirve de parábolas y fábulas morales coloristas, al tiempo que plantea, como contrapunto, una crítica al egoísmo, la soberbia, la injusticia o la falta de valores éticos.